Petites grans obres australianes

© ideasgn.com

Si per alguna cosa és coneguda Austràlia és pel seu bon clima, les platges i el surf. Els que tinguin algun interès en l’arquitectura, hauran sentit a parlar de l'Opera House de John Utzon i d’en Glenn Murcutt i en Sean Godsell; aquests dos últims segurament gràcies a premis com el Pritzker i a publicacions com el Croquis.

Sense entrar a jutjar el tipus d’arquitectura que acaba sent coneguda per la gran majoria, cal reconèixer que el grau de sensibilitat perceptiva està a l’alçada de fer-se una imatge de l’arquitectura catalana amb Antoni Gaudí i RCR.

La intenció d’aquest breu article és atraure la mirada cap a una selecció de cinc obres que des d’un punt de vista professional poden contribuir a redefinir la imatge que es pot tenir a Catalunya i Europa en general sobre l’arquitectura australiana. Des del punt de vista personal, algunes d’aquestes obres han inspirat els meus projectes i la meva forma de veure l’arquitectura durant els últims anys.


Abans de començar crec que cal fer una petita introducció:

Tots els projectes són cases unifamiliars i amb excepció de la “D House”, la resta de cases són obres en les que el mateix arquitecte era el client. Aquest últim punt és important ja que és rellevant veure com a l’eliminar la figura del client extern, el resultat es un llenguatge arquitectònic més pur.


Finalment, les descripcions dels projectes són intencionadament breus ja que es tracta de que aquestes obres es llegeixin amb la mirada a través de les fotografies. Seria fàcil escriure en detall sobre la visió personal de cada projecte però es tracta que la mirada curiosa revisi les fotografies de les cases -que han estat àmpliament publicades-, es poden revisar les obres en diferents temps i es poden treure  les conclusions pròpies jutjant a cada moment i trobant noves relacions i detalls que esperen a ser revelats a l’interès de cadascú.


The Jack House_Russell Jack, 1957


Es difícil explicar perquè aquesta casa forma part de la llista però es una obra que brilla per la seva simplicitat i immersió en el context quasi sense cap esforç aparent. Els espais estan formats  bàsicament per una o dues parets amb vidres, fusteria fosca i una coberta plana. Tot i així, precisament aquesta simplicitat neta i lleugera és el que fa d’aquesta obra una peça tan atractiva.

The Buhrich House_Hugh Buhrich, 1972


Situada davant del mar, aquesta casa no necessita cap obra d’art afegida; l’arquitectura en si és una obra d’art en la que s’hi viu. Per a entendre aquesta definició només cal veure la paret decorativa flotant emmarcada per la vegetació exterior i la curvatura interior del sostre. La selecció  de materials càlids de la casa, la utilització del vidre i la composició amb els diferents nivells del paviment de pedra fosca aconsegueixen una relació de continuïtat subtil entre interior i exterior de la casa sense caure en la clara evidència que podem trobar per exemple en les obres d’en Mies.



D House_Donovan Hill, 2000

Casa de baix pressupost, obra mestre que conté els fonaments de disseny que podrien resumir moltes de les obres no només australianes sinó japoneses també.
Amb un gran us de la separació subtil de les activitats i espais a base de pòrtics físics i visuals, textures, límits fixes i mòbils, vegetació… Aquesta obra és un conveni d’estratègies de matisació i continuïtat espacial des de l’escala urbana fins als rituals mes personals que succeeixen en una casa. Obra de gran densitat, mereix un estudi a fons de les fotografies que contenen molta informació que si es processa amb temps i paciència, té molt per a mostrar.

Messy House_Angelo Candalepas, 2007

Aquesta és una obra que conté molts dels principis arquitectònics d’aquest arquitecte d’espais senzills i façanes profundes i de relacions espacials i lumíniques complexes. Amb gran semblança a un petit temple japonès alhora que senzillament integrada en un veïnat de residències tradicionals dels suburbis de Sydney, aquesta casa de disseny fins a l’últim detall, ofereix moltes estratègies per a un gran control de la llum natural alhora que, com en la majoria de les seves obres, aquesta es converteix en la protagonista dels espais d’aquest escultor de la llum.

Tir na n’Og_Drew Heath, 2013

Finalment una casa que tot i que no arriba al nivell arquitectònic de les anteriors, no deixa de ser un cas representatiu d’una visió australiana del clima una mica diferent a la resta. Els dormitoris d’aquest projecte estan separats de la zona mitjançant un pati cobert però obert, de la mateixa manera que algun dels lavabos també oberts, estan exposats al clima exterior. Es tracta d’una mostra de com el clima australià pot arribar a permetre una vida oberta cap a l’exterior que permet una relació mes directa amb la vegetació i l’entorn. L’origen d’aquest concepte es pot trobar a la vida dels aborígens d’aquest país en el que durant els últims 60,000 anys van viure majoritàriament de manera nòmada sota cobert en espais oberts. Ha estat només en els últims 200 anys que aquest costum ha canviat degut a la nostra influència occidental.

Victor Olivar Acami, arquitecte. Corresponsal del COAC a Sidney.

Desembre 2019

Versió per a imprimirPDF version

Tornar