Puntúa de l'1 al 5 els següents aspectes de les noves seccions.
Pregunta 1 2 3 4 5
Disseny del nou entorn
Facilitat d’ús
Utilitat de les gestions que pots realitzar
Impressió general
  • L'exercici de la professió i perspectives del sector a...

    La intenció de les corresponsalies del COAC és la de facilitar als col·legues col·legiats la integració professional en entorns socials i culturals en diferents àmbits internacionals. En un article anterior vaig intentar descriure, a través de les seves complexitats i contradiccions, la realitat urbana i social de la ciutat de Monterrey, Mèxic. Alguns aspectes li són molt particulars mentre que altres poden ser en major o menor mesura extrapolables a altres ciutats llatinoamericanes. Amb aquest mateix esperit, en aquesta ocasió voldria parlar de certs aspectes intangibles que determinen el paper de l'arquitecte en el context local, així com les possibles perspectives del sector.

  • 8.500 habitatges nous anuals a Munic no són suficients

    Tota persona que hagi passat una curta o llarga temporada a Munic en els últims anys, ja sigui com a estudiant o bé com a professional, s’haurà adonat que no és fàcil trobar un habitatge a la ciutat. Això no només passa als nouvinguts, sinó que també es troben amb aquest problema els mateixos autòctons, que tenen noves necessitats i no poden trobar una alternativa. Buscar un habitatge, ja sigui de compra o de lloguer, s'ha convertit en una feina, ja que avui en dia es necessita: un CV, omplir formularis, una carta de presentació, intencions de futur, entrevistes...

  • Croàcia: una nova vida del patrimoni arquitectònic

    Com a conseqüència dels esdeveniments polítics, econòmics i socials del segle passat a Croàcia, un nombre elevat d'edificis històrics es troben en un estat preocupant de conservació. A diferència de la zona costanera, tradicionalment orientada al turisme i per tant amb major nombre de recursos patrimonials activats formant part de l'oferta turística, a la part continental del país el patrimoni arquitectònic ha estat descuidat i exposat a un deteriorament tot i estar sota la tutela del Ministeri de cultura. En els últims anys s'aprecia una major conscienciació sobre la necessitat d'actuar de manera urgent, sobretot gràcies a iniciatives i projectes d'experts en els àmbits d'arquitectura i urbanisme, història de l'art i economia.

  • Nous motors que alimenten la transformació urbana torinesa

    Des de fa uns anys, la ciutat de Torí es troba a la recerca de nous motors econòmics i dinamitzadors de la ciutat. Torí és el tercer centre econòmic i productiu del país, però fa anys que la ciutat està en crisi, sobretot la seva indústria automobilística, i el temps de l'efervescència productiva s'ha acabat. Tot i així, l'any 2016 el NY Times va incloure Torí com a única meta turística italiana que valia la pena visitar durant aquell any. Els motius principals que exposava el diari eren la interessant requalificació urbana de l'antiga capital italiana de la indústria, així com el paisatge vitícola del Piemont, Patrimoni Mundial de la Humanitat de la UNESCO des del 2014 (Langhe, Roero i Monferrato). 

  • Infraestructura de sutura a Sarajevo

    Sarajevo és una ciutat ubicada en una vall allargada i estreta, que discorre als dos costats del riu Miljacka, i es troba rodejada de muntanyes. Aquesta és una orografia que defineix el caràcter de la ciutat a molts nivells: accessibilitat, història, climatologia, relació amb la natura, etc.

  • Com hem arribat fins aquí a Belgrad?

    És ben sabut en la investigació contemporània que cal que un desenvolupament de qualitat de la planificació urbana es basi en la planificació estratègica a llarg termini per part d'una entitat autònoma. Però la planificació estratègica a llarg termini també requereix una estabilitat del sistema polític i del desenvolupament econòmic. Belgrad, amb la seva turbulenta història de destrucció, mai va tenir l'oportunitat d'arribar a un nivell d'estabilitat per tenir les condicions adequades, no tant per a l'establiment, com per a la implementació de la planificació estratègica a llarg termini.

  • Hjällbo 1968-2018, la Brasília Europea a Göteborg

    Darrerament s'ha estrenat el documental EUROPAS BRASILIA(1), un film dirigit per Carl Pontus Hjorthén, que tracta sobre la situació actual de Häjllbo, un dels barris de la perifèria de Göteborg. Situat al nord-est de la ciutat, va ser construït en la dècada dels 60. Eren els temps en els que Suècia vivia en el punt àlgid del seu progrés econòmic i social. Hjälbo representava la implantació d’un nou model. La ciutat ideal que havia de convertir-se en l’epicentre de la societat sueca, en el símbol de la seva fortalesa i el seu progrés.

  • 100 anys de Bauhaus 1919-2019, des de Berlín

    La influència de la Bauhaus en el món de l'arquitectura i el disseny del segle XX és avui dia un fet inqüestionable, així com la seva gran repercussió a nivell internacional. Si es fa un repàs general de la història de la Bauhaus, resulta sorprenent com una institució que només va poder existir com a tal durant catorze anys hagi pogut marcar tan decisivament la trajectòria de l'art i l'arquitectura i el seu nom segueixi essent avui dia tan vigent.

  • Frankfurt o el luxe de viure a una metròpolis

    Cada vegada més es parla sobre els efectes de la gentrificació i de l'augment dels preus de lloguer i de compra dels habitatges, especialment a les grans capitals europees. A Frankfurt i la seva àrea metropolitana, aquest canvi s'ha accelerat els últims anys i ha entrat en una fase en la qual són necessàries noves propostes per mantenir una certa estabilitat entre les diferents classes socials presents a la metròpolis. Resumidament, la gentrificació es dona quan als barris més barats comença a instal·lar-s'hi gent amb un poder adquisitiu més alt, provocant un canvi en el teixit del barri que afavoreix als més adinerats i repercuteix negativament en aquells amb menys recursos.

Pàgines