Exposició: "Josep Maria Pericas i Morros, 1881-1966. Arquitecte"

Imatge: 
© Fotografia: Lluis Casals / Disseny: eumo_dc
Del 24 de gener al 28 d’abril, el Museu de l’Art de la Pell acull l’exposició “Josep Maria Pericas i  Morros. 1881-1966. Arquitecte”, organitzada per la Demarcació de les Comarques Centrals del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya.

Josep M. Pericas (Vic, 1881 - Barcelona 1966) forma part de la primera generació d’arquitectes noucentistes, conjuntament amb el seus amics i companys Masó i Jujol, i assenyala l’expressió més clara i evolutiva del noucentisme.

En els inicis, sempre des de les directrius artístiques del bisbe Torras i Bages que proposen un clar enfrontament amb el modernisme imperant, és la figura d’Antoni Gaudí qui orienta el seu primer discurs plàstic. De forma gairebé immediata, d’acord amb una valoració personal de l’arquitectura popular, del medievalisme, en concret de l’esquematització de l’art romànic per un cantó; i per altra, de la voluntat de modernització, entesa com una aproximació al moviment arquitectònic centreeuropeu, dirigit des del moviment de la sezecion vienesa, la seva arquitectura evoluciona cap a un estil propi.

La segona dècada del segle XX, és la plenitud d’aquesta voluntat d’evolució i creació de l’arquitectura de Pericas, que corre paral·lela als corrents europeus més avançats. Els nous camins que seguirà l’arquitectura catalana al final d’aquest període de caràcter més conservador, classicista i acadèmic, incideix de forma subtil en la seva obra que assimila poc a poc aquests conceptes, sense perdre en cap moment la força del seu estil personal totalment consolidat.

Josep M. Pericas, conjuntament amb Rafael Masó representen la vàlua de l’arquitectura catalana en aquest període postmodernista i fins a l’entroncament als principis racionalistes, que a Catalunya va significar el moviment del G.A.T.P.A.C.

L’exposició repassa l’obra de Josep Maria Pericas i Morros (Vic 1881- Barcelona 1966) un dels arquitectes catalans més importants del segle XX. Molt vinculat a Osona, la seva figura és encara avui desconeguda tot i haver projectat obres de gran interès com les cases Bayés, Colomer i la Font de Sant Pere a Vic; l’església de Rocaprevera a Torelló o les restauracions de les esglésies de Santa Maria de Manlleu o Sant Andreu de Tona, entre moltes altres. A Barcelona va ser autor també del Monument a Mossèn Cinto Verdaguer. La mostra és el resultat d’anys de recerca al què s’ha de sumar l’esforç per reunir plànols, objectes i mobles de diferents col·leccions privades. L’objectiu és donar a conèixer una visió àmplia de la seva arquitectura i també dels elements decoratius i dissenys que ajuden a copsar el seu ric univers creatiu.

Organitza: Col·legi d'Arquitectes de Catalunya - Demarcació de les Comarques Centrals
Col·labora: Ajuntament de Vic, Museu de l'Art de la Pell, Generalitat de Catalunya - Departament de Cultura, La Caixa, Institut Puig-Porret

Versió per a imprimirPDF version