Puntúa de l'1 al 5 els següents aspectes de les noves seccions.
Pregunta 1 2 3 4 5
Disseny del nou entorn
Facilitat d’ús
Utilitat de les gestions que pots realitzar
Impressió general
Imatge: 
©Raimon Torres

Raimon Torres. Fotografies d’Eivissa i Formentera 1965-1975

El retrat d’unes passejades per Eivissa i Formentera
Aquest recull de fotografies realitzades entre els anys 1965 i 1975 a les illes d’Eivissa i Formentera, a l’inici de la meva estada a l’illa, van ser presentades en dues exposicions a Eivissa (COAIB el juny de 2009 i Can Jeroni, Sant Josep, el febrer de 2010) i a Formentera (Plaça de l’Ajuntament, l’abril del 2010). Són el resultat d’unes passejades per la ciutat i el camp d’Eivissa i per Formentera.
Unes passejades on vam descobrir un món nou, la situació de les cases pageses integrades en el paisatge, un paisatge estructurat amb murs de pedra seca, seguint la seva geografia, que limitaven camins i les seves propietats, murs on es recolzaven les feixes de conreu. Un món tan allunyat de la nostra vida a la ciutat, on tot ens semblava disposat d’una manera harmònica, amb una bellesa que ens atreia i ens enamorava.
Com arquitecte era una contínua descoberta d’una forma de viure; una manera de construir seguint una tradició amb elements tan senzills com enginyosos, sempre partint de les seves necessitats i possibilitats, amb materials que tan sols s’abastaven de l’illa i que aprofitaven i reutilitzaven. Era una economia de subsistència on mai es llençava res, seguint uns principis que avui en el nostre món tan complex s’anomenen reciclatge i sostenibilitat -conceptes, sovint, contradictoris en la nostra societat i difícils d’assolir-. La recollida de l’aigua, el foc, el tractament de les cobertes, les baranes de fusta, reflex d’una cultura i enginy, aconseguint unes formes simples i austeres lluny de qualsevol ostentació i amb la mínima preocupació decorativa.
Ens apropàvem a una forma de viure i construir ben allunyada de la nostra vida a ciutat, alhora que entràvem en contacte amb els seus habitants, la seva parla, la seva visió dels forasters que aleshores nosaltres érem per a ells: “Vostè es aquell català que parla pagès.” (Catalina, veïna d’es Cap de Barbaria, 1980); “Vostè es l’únic foraster que no m’ha fotut.” (Mateu, veí d’es Figueral Can Lloses, estiu del 1970).
Vam quedar captivats per la bellesa d’aquella aparent simplicitat. Tot això ho volia captar, retenir, sense cap objectiu concret, sense pensar en arxivar, ni mai imaginar que s’arribés a exposar. Avui, 50 anys després, aquestes imatges són testimoni d’un món gairebé desaparegut, els valors del qual encara són actuals. Un món que tots hem contribuït a canviar.
L’exposició d’aquestes fotografies a Eivissa i Formentera el 2010 i les converses i els comentaris d’aquells que les visitaren són el que m’ha esperonat a fer-ne una selecció en forma de llibre. En la selecció, més enllà del record i de la fixació de la imatge d’una època, he volgut fer una lectura ordenada i reflexiva de tots aquests valors que constitueixen, al meu entendre, allò de més essencial de la cultura arquitectònica de les Pitiüses d’aquells anys.
Raimon Torres

Col·labora: 


Versió per a imprimirPDF version