L'edificació a les comarques de Girona 2020

La pandèmia agreuja la desacceleració del sector a la província de Girona

Imatge: 
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
La Demarcació de Girona del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) presenta l’activitat de construcció i rehabilitació de la província de Girona i del conjunt de Catalunya referents a l’any 2020. També es donen a conèixer les dades per comarques i municipis. 
 

Aquesta informació s’ha analitzat a partir dels projectes d’execució obligatoris per poder començar obres de nova planta i de gran rehabilitació. Les conclusions d’aquesta anàlisi proporcionen les dades més fiables del que en el futur immediat es construirà a la província de Girona i en el conjunt del territori català. 

Superfície visada
Analitzant amb detall les dades de l’edificació de la Demarcació de Girona, la superfície total visada és de 497.065 m2, 86.773 m2 menys respecte el 2019. En un entorn marcat per la desacceleració, aquestes xifres mostren com l’estat d’alarma va afectar el sector durant el primer semestre de l’any provocant una baixada considerable dels projectes. A la segona part de l’any, les dades es mantenen en relació amb la primera, donant com a resultat un acumulat global d’una disminució del 14,86%

A escala comarcal, el Gironès (123.401 m2), el Baix Empordà (112.550 m2), l’Alt Empordà (89.568 m2) i la Selva (85.325 m2) són les que han visat més m2. Quant a municipis, Girona (76.488m2), Olot (18.473m2), Lloret de Mar (17.170 m2) i Palamós (17.005 m2) són els que han visat més m2. 

Comparativament, es pot veure com a les capitals de comarca del Gironès i la Garrotxa és on s’han visat més m2 amb relació al total comarcal, mentre que a les ciutats de Lloret de Mar i Palamós, el percentatge és més menor i, per tant, els projectes estan més repartits en el territori.

Expedients visats
Pel que fa al nombre total d’expedients visats a les comarques gironines, durant el 2020 se n’han registrat 1.766, xifra que representa una reducció de l’11,12% respecte a 2019. Aquests mostren que 260.501 m2 corresponen a obres de <500 m2, 141.190 m2 són d’entre 500 i 3.000 , 81.170 m2 a projectes d’entre 3.000 i 10.000 , i 14.205 a més de 10.000 m². Cal destacar que els m2 de gran envergadura corresponen a un sol projecte de 90 habitatges plurifamiliars. 

En l’àmbit comarcal, les dades mostren que a l’Alt Empordà, la Cerdanya, el Pla de l’Estany i el Ripollès, els expedients presentats corresponen a projectes de <500 m2, motiu pel qual podem concloure que són habitatges unifamiliars aïllats o adossats. A les altres comarques, la distribució per tipologia d’expedients visats està més repartida. 

Pel que fa a municipis, els que han entrat més expedients són Girona (112), Lloret de Mar (67), Castelló d’Empúries (62) i Roses (61). 

Modalitat d'edificació
Si ens fixem en la superfície visada segons modalitat d’edificació, l’obra nova a la Demarcació de Girona representa el 61% dels m2 totals. Aquesta pateix un decreixement del 19,7% (292.510 m2), xifra que representa una reducció en la disminució, ja que l’any 2019 era del 39,9%.

 

Respecte als projectes de rehabilitació, que representen el 39% de l’obra visada, la baixada és més suau, del 6,4% (189.814 m2), tot i que també pateix una disminució vers 2019, que va ser de 16%. 

En general, els projectes de rehabilitació que s’han visat no corresponen a gran rehabilitació (tan sols hem detectat 1 projecte d’entre 3.000 i 10.000 m2 corresponent a la reforma d’un comerç. La gran majoria de les obres de rehabilitació són de <500 m2, per tant, són petites intervencions a elements comuns d’edificis col·lectius (façanes i cobertes) o petites reformes en el seu interior. 

Ús
Analitzant les dades segons el seu ús, la Demarcació de Girona continua amb un decreixement general, menys marcat, però, que el del 2019. El no habitatge és el que mostra una major reducció, del 30,3%, mentre que l’habitatge té una baixada del 8,8% de la superfície visada, amb un total de 369.700 . En xifres absolutes, durant el 2020 s’han visat un total de 1.385 habitatges, un 2,81% menys respecte l’any 2019. 

Per comarques, en general hi ha una disminució respecte a l’any passat. Les dues úniques que tenen dades en positiu són el Pla de l’Estany (52) i el Ripollès (50). Sobre les comarques on enguany s’ha visat més habitatge són: el Gironès (455), el Baix Empordà (280) i l’Alt Empordà (246), mentre que la Selva (152) i la Garrotxa (104) és on se n’ha creat menys. 

A escala municipal, Girona (286), Palamós (76) i Olot (75) és on s’ha visat més habitatge. Si desglossem aquestes dades, veurem que les ciutats amb més m2 d’habitatge col·lectiu són Girona (267), Palamós (74) i Olot (41), seguides per l’Escala (40), Salt (38) i Figueres (22). Quant a l’habitatge adossat i unifamiliar, són els municipis de Begur (27), Roses (19), Castelló d’Empúries (18), Calonge (18) i Lloret de Mar (17) els que tenen més m2 dedicats a habitatge. (*) 

Pel que fa a usos no residencials, la superfície total visada és de 112.650 m2, el 30,3% menys que l’any passat. Tots els usos pateixen una disminució respecte a 2019: el comercial és del 45,2%, l’hostaleria del 61,8%, l’industrial del 6,4%, les oficines es redueix un 30% i l’educació pareix una baixa del 16,1%. L’únic ús que puja és el sanitari amb un 20,2%.

PROPOSTES DEL COAC
És evident que calen més polítiques d’impuls a la rehabilitació i una aposta decidida de les administracions per establir un marc regulador i un conjunt d’instruments de finançament que promoguin l’eficiència energètica, la renovació d’edificis i el desplegament de fonts renovables als edificis, barris i districtes, tal com requereix la Comissió Europea.

Sota aquesta premissa, des del COAC seguim treballant en el Pacte Nacional per a la Renovació Urbana, que té com a objectiu articular polítiques de renovació urbana, incloent-hi les relatives a la conservació i millora dels parcs edificats i els entorns urbans, esdevenint un instrument clau vinculat a l’Agenda Urbana de Catalunya.

El passat setembre, les divuit institucions que integren el Consell Estratègic − entre les quals hi ha col·legis professionals, l’administració i associacions municipals − van signar la Declaració de suport al Pacte, el punt de sortida per iniciar els treballs per a l’elaboració de la iniciativa, que permetran planificar, potenciar i incentivar les actuacions dirigides a promoure la renovació urbana, buscant tenir un entorn més sostenible i que contribueixi a la millora de la salut i benestar de les persones a casa nostra.

Renovació Urbana per generar beneficis socials i econòmics
No tan sols es tracta de reduir la factura energètica i les emissions. La renovació pot obrir moltes portes i generar beneficis socials, mediambientals o econòmics de gran abast. Amb la mateixa intervenció, els edificis es poden fer més saludables, ecològics, interconnectats dins el barri, més accessibles, resilients a fenòmens naturals extrems i equipats amb punts de recàrrega per a mobilitat electrònica i aparcament de bicicletes. Els edificis intel·ligents poden aportar dades essencials que respectin la privacitat per a la planificació i els serveis de la ciutat. Una renovació a fons pot reduir la pressió sobre la construcció de zones verdes, ajudant a preservar la natura, la biodiversitat i les terres agrícoles fèrtils.

La inversió en edificis també pot donar una empenta molt necessària a l’ecosistema de la construcció i a l’economia en general. Les obres de renovació requereixen molta mà d’obra, creen llocs de treball i inversions vinculades a cadenes de subministrament sovint locals, poden generar demanda d’equips d’alta eficiència energètica i de recursos i aportar valor a llarg termini a les propietats. Això pot ser molt valuós per a un sector en què més del 90% dels operadors són pimes, molt afectades per l’impacte econòmic de la crisi Covid-19.

Propostes concretes per als Fons Europeus Next Generation
Conscients d’aquesta situació, el COAC ha presentat a les conselleries de Territori i Sostenibilitat i d’Empresa i Coneixement diferents projectes específics pel que fa al destí dels Fons europeus Next Generation al nostre país:

1 - Potenciació del “Passport-e o Llibre de l’Edifici Existent” document per conèixer la situació i el potencial real de l'upgrade dels edificis.
2 - Implantació d’oficines facilitadores de la rehabilitació als barris i municipis per impulsar i  agilitzar la rehabilitació.
3 - COAC LAB, per tal de contribuir a potenciar la innovació i actuar de nexe d'unió entre nous perfils professionals d'arquitectes i empreses que necessitin innovar.
4 - Establiment de criteris de salut en la rehabilitació de centres educatius per la seva incidència directa en el benestar dels infants.
5 - Acció conjunta amb altres entitats i administracions per treballar des de Barcelona amb el concepte New Bauhaus.
6 - Biociutats i territori. Aposta per a la implantació de l’economia verda i circular a partir del cicle d'industrialització de la fusta com a material de construcció a través de la cadena d’Industrialització Circular i Avançada de Fusta Estructural i Gestió Forestal Sostenible de Catalunya (en col·laboració amb el Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya/ Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació i l’Institut d’Arquitectura Avançada de Catalunya).

Les altres mesures que creiem indispensables són:
7 - Impuls a la rehabilitació a través de plans de barris als municipis de tot el territori.
8 - Foment de la rehabilitació a través de fiscalitat i mesures econòmiques (vegeu document de propostes del COAC). 
9 - Foment de la rehabilitació a través de la revisió i la millora de l’actual normativa en vigor.
10 - Impuls a la rehabilitació dels equipaments públics.
11 - Revisió i modificació -amb interpretació oberta, raonable i socialment responsable- dels criteris d’ús de diferents espais i edificis en desús en el parc construït.

(*) Entre parèntesis es mostren el nombre d’habitatges corresponents al municipi).

19/01/2021
Tornar